Un cop executat un desnonament, per molt mediàtic que sigui, al dia següent tothom se n’ha oblidat. És com si de cop i volta, les persones desnonades ja no existissin. El periodisme d’avui és paper mullat per demà.
Recordeu la Maia i al León? La parella de 60 anys a qui Cáritas, amb Eduard Salas com a responsable, va desnonar i deixar al carrer sense cap alternativa el 18 de maig?
Doncs la Maia i el Leon no han desaparegut. Què passa quan et desnonen sense cap alternativa i et veus literalment al carrer?
Tot i haver fet seguiment amb Serveis Socials i l’Oficina d’Habitatge des de feia anys i tenir tots els documents i requisits per la mesa d’emergència, la Maia i el Leon es van quedar al carrer i serveis socials els va donar una habitació en una pensió al Gòtic, lluny del seu barri i la seva xarxa de suport.
La història no s’acaba aquí. La Maia i el Leon porten mesos en el malson de la burocràcia infinita i tracte inhumà de Serveis Socials i l’Oficina d’Habitatge. Serveis socials només fa que tirar la pilota endavant i els amenacen amb que si no compleixen tot el pla burocràtic marcat (encara que això signifiqui haver de faltar a les seves feines precàries i inestables), hauran de marxar de la pensió i quedar-se al carrer. Sembla un escape room per un habitatge digne però impossible de resoldre.
Resulta que la nostra vida i la nostra salut no són un joc. Les condicions de la pensió on la Serveis Socials ha enviat a la Maia i el Leon des de fa mig any perjudiquen greument la seva salut: humitats, inundacions, poc menjar i a base de patata, sense accés a cuina, espais petits… Tenim informes mèdics molt clars: la Maia té diversos problemes de salut relacionats amb la situació habitacional. Entre altres coses, la pensió no està complint amb la dieta que necessita. L’administració pública n’és responsable!
Així és com l’Ajuntament de Barcelona tracta les persones desnonades. Des del Sindicat seguim acompanyant la Maia i el Leon. Solució digna, ja!
SINDICAT D'HABITATGE DE SANT ANDREU 
Deixa un comentari