Demà dimecres 18 de Maig, la Fundació Foment de l’Habitatge Social i Càritas volen desnonar la Maia i el León del carrer Pons i Gallarza 88.
Ni Serveis Socials ni l’Oficina d’Habitatge ni Càritas ni la Fundació Foment de l’Habitatge Social es responsabilitzen de la situació i volen executar el desnonament sense cap alternativa habitacional per la Maia i el Leon. Com que saben que la Maia i el Leon compten amb el suport de les veïnes i amigues, la propietat ha demanat la presència dels mossos d’esquadra per poder executar.
Hem vist, aquests últims dies, com alguns portaveus de la Fundació i de Càritas acusaven la Maia i el Leon de no haver volgut aprofitar el seu programa d’inserció social. També hem vist com acusaven la Maia i el Leon de generar problemes amb els veïns i veïnes de Sant Andreu.
La mentida té les potes molt curtes i en la batalla pel relat mediàtic no tot s’hi val. L’estratègia de col·locar tota la responsabilitat sobre l’individu no funcionarà. L’estratègia mediàtica de fer-los sentir culpables, d’assenyalar-los públicament com a persones que no han volgut inserir-se a la societat, d’haver fet tot el possible per a ajudar-los i no haver obtingut resposta de la seva part, que no s’han esforçat prou, que els hi van oferir un pis mes petit i que ells s’hi van negar… Coneixem prou bé aquests discursos. Són els mateixos que porten fent les elits contra totes nosaltres fa molt de temps, son aquells que assenyalen que som pobres perquè no ens esforcem prou, són aquells que ens assenyalen com a acomodats en recerca d’ajudes socials, que no volem treballar.
La realitat és ben tossuda. Tan tossuda que aquest dimecres, Càritas, desnonarà la Maia i el Leon si no fem res al respecte. Càritas, entitat que pertany a l’Esglés ia Catòlica i que rep una milionada anual de les administracions públiques per complir amb una funció social, vol desnonar la Maia i el Leon. Con la Iglesia hemos topado. La Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social, propietat de Càritas, té 400 pisos a Barcelona i vol convertir aquest cas en els jocs de la fam: diuen que hi ha una família mes necessitada que la Maia i el Leon per viure en aquest habitatge. No ens portareu a competir per un habitatge digne. No ens fareu discutir entre pobres i pidolar per un sostre, dret que hauria d’estar absolutament garantit i fora del comerç, ben lluny de les lleis del mercat.
Us ompliu la boca de bones paraules de cara enfora però no podreu evitar que parlem del que està passant: voleu fer fora de casa a la Maia i el León. Us ompliu la boca d’assistència social i de caritat, però la caritat no transforma, la caritat perpetua les relacions de poder; del ric al pobre, de dalt a baix. I ens ha quedat ben clar que la propietat privada (encara que sigui de Càritas) continua estant per davant de la necessitat d’un habitatge digne.
Des de l’Ajuntament se’ns diu que no hi ha pisos. Que la mesa d’emergència té mesos i mesos de llista d’espera. Que hi ha massa pobres i la cosa està difícil. Bé sabem que la cosa està difícil perquè la vivim dia rere dia però no acceptarem cap alternativa habitacional que no sigui una alternativa real. Que les parets no callaran i no deixaran de cridar contra la injustícia sempre que faci falta. Que allà on hi hagi veïnes en risc de ser expulsades de les seves cases i dels seus barris hi serem amb tot i hi posarem el cos i el que sigui necessari.
La ciutat és una claveguera de MWC, d’AirBnB, de milions de turistes que venen anualment pel mar i per aire a arrasar amb tot, de Glovo, Uber i Cabify, de fons voltor decidint sobre les nostres vides, de lloguers impossibles que tenen un amarg sabor a exili de milers de veïnes, de propietat privada sense límits que ens priva de la nostra llibertat i mercadeja amb béns essencials per una vida digna.
Exigim a les administracions públiques, que facin valer les eines que tenen al seu abast per tal de garantir el dret a un habitatge digne. Demanem a la Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social i a Càritas, que deixin d’utilitzar el discurs, mediocre, d’assenyalar al dèbil com a culpable i que assumeixin la seva part de responsabilitat posant sobre la taula els seus recursos per tal d’evitar que la Maia i el Leon es quedin al carrer. Exigim una solució digna, per a la Maia i el León. Això passa, única i exclusivament, per trobar un habitatge en les condicions de dignitat que qualsevol persona mereix: un habitatge on poder viure i desenvolupar un projecte de vida que valgui la pena. No acceptarem menys que un habitatge amb habitació, cuina i lavabo propis. No acceptarem una pensió o un hostal amb l’excusa i seguint el joc pervers que es millor qualsevol cosa que quedar-se al carrer.
Recordeu-ho i tingueu-ho ben present: la primera llei social és, doncs, la que garanteix a tots els membres de la societat els mitjans per l’existència. Tots els altres estan subordinats a aquest, que deia Robespierre a la Convenció un 2 de desembre d’aquell llunyà 1792.
Recordeu-ho i tingueu-ho ben present perquè si no es així, nosaltres no deixarem de recordar-vos-ho. La solidaritat i el suport mutu són les nostres armes i no deixarem sola a cap veïna del poble de Sant Andreu que sigui assetjada per grans i petits propietaris, particulars o empreses, esglésies, entitats socials i administracions públiques.
Ens queda la força de les veïnes:
Dimecres 18 de maig al matí necessitem ser moltes per aturar el desnonament: C/ Pons i Gallarza 88
SINDICAT D'HABITATGE DE SANT ANDREU 
Deixa un comentari