L’estiu passat la Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social, que pertany a Càritas, va intentar desnonar la Maia i en Leon. Però gràcies a la lluita veïnal, no ho van aconseguir.
La Maia i en Leon són una parella de 58 i 59 anys que van arribar de Geòrgia fa gairebé dues dècades. Com tantes altres, van venir cercant una vida millor. Tot i no haver aconseguit un contracte laboral, sempre han lluitat per tirar endavant buscant-se la vida i disposades a trobar una feina que els pogués donar estabilitat. Ella és infermera i s’ha dedicat a la cura i acompanyament de persones grans amb transtorns. A ell, n’hi ha prou amb encaixar-li la mà per adonar-te’n que potser la classe obrera no és quelcom abstracte.
Fa aproximadament 5 anys van entrar en un programa social de la Fundació Foment de l’Habitatge Social que té per nom OIKOS. Aquesta fundació pertany a Càritas i el programa OIKOS té per objectiu dotar a famílies en risc d’exclusió social d’un habitatge per poder engegar el seu projecte de vida. Aquest programa preveu diferents intervencions, dins l’àmbit de la inserció social, que tenen per objectiu que les famílies puguin aconseguir un habitatge, feina estable, salut, educació i accés a ajuts i prestacions. És un miracle? No, és el negoci de la Caritat.
En el negoci de la caritat, es tracta que els pobres depenguin sempre de la bondat dels que més tenen. A diferència de la solidaritat, la caritat no pretén solucionar el problema, ni assenyalar els responsables. D’aquesta manera els més pobres es converteixen en la matèria prima d’un enorme negoci que mou molts diners, per tant, per molt que diguin, erradicar la pobresa no serà mai el seu objectiu, sinó mantenir-la dependent sense alterar ni una mica les relacions de poder. I això és exactament el que ha passat en el cas de la Maia i el Leon.
Aquests programes ofereixen contractes de lloguer durant un any, màxim dos. És a dir, una estabilitat habitacional pràcticament nul·la. La Maia i en Leon ni tan sols sabien el que posava en el seu contracte, no els hi explicaven. Els subministraments no anaven al seu nom, els pagava la Fundació i els passava un rebut que era el total del lloguer més els subministraments, arribant a cobrar autèntiques barbaritats. D’aquesta manera, si no pagaven els subministraments suposava impagament de lloguer.
Així doncs, a la tardor de 2020 i en plena pandèmia, la Fundació Foment de l’Habitatge Social, de Càritas, va decidir que desnonaven a la Maia i el Leon.
Estem davant d’un programa d’inserció social que, quan no s’assoleixen els objectius marcats abandona a les famílies a la seva sort. Ni Càritas ni la Fundació assumeixen cap tipus de responsabilitat i assenyalen a la família com a únics responsables. La Maia i en Leon no són dos números a incloure dins de la memòria anual d’una fundació. La Maia i en Leon són les nostres veïnes i mereixen un habitatge digne i una intervenció social responsable que els permeti poder fer la seva vida.
Després d’aturar el desnonament, des del Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu vam aconseguir una reunió a la seu del districte amb el cap d’acció social de Càrites Bcn, el director de la Fundació, el director de l’Oficina d’Habitatge de Sant Andreu i la directora de Serveis Social de Sant Andreu.
Davant aquestes quatre figures, el més lògic era trobar una solució digna per la Maia i el León. Doncs no. Ni Càritas, ni la Fundació ni l’Ajuntament van ser capaços de posar una alternativa sobre la taula. Va ser el Sindicat el que es va haver que comprometre a trobar una solució abans del 5 de novembre.
Com que al sindicat no som precisament una inmobiliària ni rebem propietats en herència ni subvencions astronòmiques, va arribar el dia 5 de novembre i la Maia i el Leon seguien a casa seva. Aleshores, en una segona reunió en la que només estaven la Fundació i Càritas, ens van oferir signar un acord en el que ens donaven fins al 31 de gener amb la condició de que el sindicat s’abstingués de fer cap acció contra Càritas i la Fundació, d’assenyalar-los públicament i de no fer cap convocatòria que impedís l’execució del futur desnonament.
No cal dir que aquest acord no s’ha signat i abans de nadal han amenaçant amb reactivar el procés de desnonament.
Que Càritas es presenti com a defensors del dret a l’habitatge i com a exemple de solidaritat és un insult a tots els col·lectius que ens organitzem. Ens ha quedat clar que l’única preocupació de Càritas és que puguem malmetre la seva imatge. La seva preocupació no són les famílies, són les estadístiques. Som conscients que pocs mitjans de comunicació tindran la valentia d’informar a la població sobre aquest cas. Com diu la dita: “Con la iglesia hemos topado”. Però a vegades el peix petit, quan aprèn a ajuntar-se és capaç d’espantar el peix gran.
#CàritasDesnona
#CarbóXCàritas
SINDICAT D'HABITATGE DE SANT ANDREU 