NO HEM MARXAT. El millor regal pel 3r Aniversari del Sindicat

El curtmetratge sobre el cas de Pons i Gallarza obre la 2a edició del Festival de Cinema Documental RESISTÈNCIES coincidint amb el 3r aniversari del Sindicat


Era 27 de gener de 2018. La premsa estava convocada al migdia a la plaça d’Orfila. Feia tres mesos que uns senyors havien picat a la porta de casa de les veïnes de Pons i Gallarza, presentant-se com els nous propietaris i convidant-les a marxar amb l’objectiu de reformar les cases on vivien i vendre-les com habitatges de luxe. La resposta d’aquestes veïnes va ser contundent, NO MARXEM!.

Un comunicat va córrer de mà en mà per tot el veïnat. Una manifestació. I uns culpables, traïdors al servei de l’especulació: Finques Campanyà.

D’aquesta manera, el problema de l’habitatge es posava sobre la taula al poble de Sant Andreu. Però les veïnes no estaven soles. Aquell 27 de gener, les veïnes de Pons i Gallarza actualitzaven el seu cas i es presentava oficialment el Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu. Un col·lectiu format per les pròpies veïnes des d’on fer front als processos d’expulsió i garantir l’habitatge com a pilar fonamental per a qualsevol persona davant les pràctiques abusives d’immobiliàries i propietaris. Tot des del suport mutu i l’autoorganització veïnal.

Tres anys desprès d’aquella roda de premsa, el Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu segueix lluitant per quelcom tan senzill com que el fet d’accedir a un habitatge no vagi en funció del nivell adquisitiu, ni depengui del gènere o la procedència d’una persona. 

I quina millor forma de celebrar aquest tercer aniversari que obrint aquesta 2a edició del Festival de Cinema Documental Resistències amb una peça en la que el propi títol ja reflexa un abans i un desprès de la lluita. La lluita que, durant dos anys i mig, van dur a terme les veïnes que aquell 27 de gener de 2018 actualitzaven el seu cas a plaça d’ Orfila. 

27 de gener de 2018 Roda de premsa presentació del Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu amb les veïnes de Pons i Gallarza.

No Hem Marxat és una mirada, una mostra, un bocí d’una historia d’angoixa, de dignitat i justícia. Una història de lluita veïnal on Sant Andreu s’hi jugava molt més que quatre cases. Una història que demostra que quan els peixos petits s’ajunten són capaços de menjar-se al gran. Una història de traca, però sobretot de mocador. Gracias co… Esta va por ti.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: